El llorerar del barranc de La Bessona
Passejant pel barranc que condueix a la Font de la Bessona, destaca un element botànic que sorprèn per la seva singularitat: els magnífics llorers que creixen als racons més amagats i ombrívols del recorregut.
El llorer (Laurus nobilis) és una espècie amb un passat il·lustre. És un supervivent de les antigues formacions vegetals tropicals que, durant el període Terciari, cobrien àmplies zones del territori que avui forma part del nostre país. Malgrat aquesta herència antiga, actualment el llorer presenta una distribució predominantment mediterrània, tot i que també es pot localitzar a les zones cantàbriques i atlàntiques de la Península Ibèrica.
A Catalunya, les poblacions de llorer es troben principalment en barrancs costaners del nord, més humits, amb precipitacions anuals que superen els 700 mm. En molts casos, com sembla ser el d’aquest indret, no es tracta de poblacions originàries sinó naturalitzades. És a dir, exemplars plantats tradicionalment a la vora dels conreus —amb la intenció d’aprofitar-ne les fulles per a ús culinari, medicinal o simbòlic— que han acabat establint-se de forma estable al medi.
Llorer que podem trobar al camí de la Font de la Bessona.
Llorer que podem trobar al camí de la Font de la Bessona.
El que resulta especialment sorprenent és que un arbre poc tolerant a les gelades i amb elevades necessitats hídriques hagi trobat en aquest barranc un entorn ideal per desenvolupar-se. L’orientació protegida, l’ombra constant i la proximitat de la llera del torrent generen un microclima que permet la presència de llorers fins i tot en condicions climàtiques que, en teoria, serien marginals per a l’espècie. Es poden observar rebrots i plançons arreu, i en alguns trams la vegetació esdevé tan densa que recorda una petita selva verda i refrescant, on llorers, canyes i esbarzers competeixen per l’espai.
Informació elaborada per Josep Felip Sánchez, llicenciat en Biologia.
CULTURA
Conèixer la petjada humana a la Costa Daurada permet descobrir l’essència d’un territori únic, amb un ric patrimoni històric que inclou llegats destacats, alguns reconeguts per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.
Des de les pintures rupestres de Montblanc i Capçanes fins a les grans construccions romanes de l’antiga Tàrraco, passant pels monestirs medievals com el de Poblet, la història ha deixat una empremta profunda a la regió.
Monestir de Poblet ©José Carlos León.
Cartoixa d’Escaladei ©Joan Capdevila Vallvé.
També hi trobem construccions de pedra seca com barraques, marges, cabanes o cisternes, repartides arreu del territori i declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Descobreix un territori on cada pedra explica una història, on les tradicions es viuen amb el cor i la cultura es respira a cada racó… Benvinguts a la Costa Daurada.”