font de la bessona maspujols

FONT DE LA BESSONA

Situada al capdamunt del barranc i envoltada de natura, la Font de la Bessona ha estat durant segles un lloc de trobada per a les veïnes i els veïns de Maspujols. Antigament, aquest indret era un espai de convivència on la gent hi anava a berenar i les parelles aprofitaven per festejar en un entorn tranquil i agradable.

El nom de la font prové de Joana Vergés, coneguda popularment com Bessona, que en va ser la propietària. Joana era monja i, en morir, la font va passar a mans de la seva germana bessona, Magdalena Vergés. Aquesta, sense descendència, va decidir donar tots els seus béns a la parròquia de Maspujols, consolidant així la vinculació de la font amb la història del poble.

L’any 1789, es va formalitzar un repartiment d’aigua mitjançant una escriptura que establia els drets d’ús per a diferents veïns del municipi. No obstant això, a mitjans del segle XX, la gestió de l’aigua de la font va ser motiu de disputa. Als anys cinquanta, es va iniciar un llarg plet entre els regants i l’Ajuntament de Maspujols, una controvèrsia que es va resoldre a favor dels regants, generant divisions entre la població.

Malgrat el pas del temps, la font ha continuat sent un punt de referència natural. En els darrers anys, diferents grups de voluntaris es van trobar per anar netejant i recuperant el camí que porta fins a la Font de la Bessona, uns treballs que actualment es fan des de l’Ajuntament. L’any 2024, un nou grup de voluntaris del poble, també alguns nouvinguts, es va unir durant diversos caps de setmana per netejar la bassa i el seu entorn. Gràcies a aquestes iniciatives, aquest indret ha tornat a ser un lloc ideal per passejar i gaudir de la natura, com ho havia estat en temps passats.

Escriptura de repartiment de l’aigua de la Font de la Bessona (1.789).

CULTURA

Conèixer la petjada humana a la Costa Daurada permet descobrir l’essència d’un territori únic, amb un ric patrimoni històric que inclou llegats destacats, alguns reconeguts per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.

Des de les pintures rupestres de Montblanc i Capçanes fins a les grans construccions romanes de l’antiga Tàrraco, passant pels monestirs medievals com el de Poblet, la història ha deixat una empremta profunda a la regió.

Monestir de Poblet

Monestir de Poblet ©José Carlos León.

Cartoixa Scaladei

Cartoixa d’Escaladei ©Joan Capdevila Vallvé.

També hi trobem construccions de pedra seca com barraques, marges, cabanes o cisternes, repartides arreu del territori i declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Descobreix un territori on cada pedra explica una història, on les tradicions es viuen amb el cor i la cultura es respira a cada racó… Benvinguts a la Costa Daurada.”