Va néixer a Maspujols l’any 1819, a Cal Barenys, en una família de forta tradició carlina. La seva vida va estar marcada per la seva participació en les tres guerres carlines, sempre fidel als ideals tradicionalistes. Va morir al seu poble natal l’any 1893.

El seu pare, Pere Barenys, i tres oncles seus ja havien lluitat a la Guerra dels Malcontents. Amb només 15 anys, Josep Maria va abandonar casa seva per allistar-se a les tropes de Carles V, acompanyat del seu pare i altres voluntaris. En un diari personal escrigué: “A los 15 anos salí de mi casa para empunar las armas a favor de nuestro muy amado Rey Don Carlos V y nuestra Sacrosanta Religión“.

L’any 1837, en plena Primera Guerra Carlina, va ser ascendit a tinent, i dos anys després a capità. Durant la Tercera Guerra Carlina (1872), va reunir 123 voluntaris a Maspujols, l’Aleixar i Vilaplana. El 7 de maig d’aquell any, els seus homes van participar en una batalla a la Riera de Maspujols, contra les forces liberals.

El 1874, va ser nomenat tinent coronel de l’exèrcit carlí, i més tard comandant militar del cantó de Reus i Falset. Amb la derrota carlina, el 1875 es va exiliar a França, negant-se a acceptar l’indult ofert pel govern espanyol.

Entre interval i interval de guerra, va continuar la seva vida al poble, tenint cura dels seus treballadors i de les seves terres.

L’any 1889, va quedar vidu, i el 1893, poc abans de fer 74 anys, va morir a Maspujols a causa d’una pleuresia. Va ser enterrat al cementiri del municipi, deixant un llegat lligat a la història del carlisme i a la defensa dels seus ideals.