HISTÒRIA
Maspujols apareix documentat per primera vegada l’any 1305, constància que es troba en els Manuals d’Actes Notarials de l’Aleixar, d’on formava part, conservats a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. El manual de referència comença l’any 1303, però Maspujols no hi apareix fins al 1305 amb els noms de “Manso Podiolorum” o “Manso dels Pugols“, habitat per Guillermus Pujol i la seva muller Maria.
El poble s’anà formant al voltant del mas Pujol. Amb la formació del comtat de Prades l’any 1324, el terme de Maspujols en formà part, amb Ramon Berenguer com a senyor feudal.
En el cens (o fogatge) de l’any 1496, el primer que es coneix, a Maspujols constaven vuit cases amb els seus propietaris, sumant aproximadament 36 habitants. En el cens següent, que tingué lloc l’any 1553, es duplicà el nombre de cases fins a 16, amb una població de 72 habitants.
Primer document on es fa referència Maspujols (1.305).
Antiga fotografia del carrer de Baix de Maspujols.
Maspujols no es convertí en municipi independent fins al segle XVI. La separació de l’Aleixar, després de segles de litigis, tingué lloc l’11 de maig de 1629, amb el reconeixement definitiu de la independència del municipi, després de dues sentències prèvies.
Aquest fet fou ratificat segons una sentència dels Ducs de Cardona, hereus dels comtes de Prades, on s’especifiquen els límits del terme, que coincideixen amb els concedits per la Carta de donació de 1175 d’Alfons el Cast i la reina Sança a Berenguer d’Oms i a la seva muller Guillermona de la terra de Rocabruna.
L’11 de maig de 1629, el comte de Prades Enric Folch de Cardona va signar una sentència que establia: “Pronunciem, sentenciem i declarem que dit lloc i Universitat de Maspujols té terme de per si, dividit, separat i desagregat del terme de l’Aleixar, que és la dita terra de Rocabruna i que per terme de dit lloc de Maspujols sigui tingut, reputat i conservat, i que els batlles que d’aquí en endavant es posaran en dit lloc, podran exercir en dit lloc i terme de Maspujols, tenint tota jurisdicció civil i criminal en virtut del privilegi concedit pels Excel·lentíssims Senyors Don Diego i Donna Joana.”
L’any 1720 es produí dins del terme de Maspujols un enfrontament armat entre les tropes borbòniques i alguns voluntaris botiflers, així com guerrillers comandats pel Carrasclet. La batalla va ser guanyada per les tropes reials, que després de la victòria saquejaren el poble.
El segle XVIII fou destacat per la introducció de la destil·lació d’aiguardent a Maspujols, convertint-se en un dels primers nuclis en aquesta activitat. Encara avui es conserven com a topònims l’Olla de Cal Pujol i l’Olla de Cal Barenys.
Antiga fotografia de Maspujols.
El 1811 es produí un nou saqueig, aquesta vegada per part de les tropes napoleòniques a les ordres del general MacDonald. Durant la Primera Guerra Carlina, Josep de Grau, fill de Manuel de Grau i propietari de Cal Pujol, va aixecar en armes els seus jornalers a favor del Pretendent. Acabada la guerra, es dedicà a fabricar aiguardent, l'”Acqua Pujolis“, que es venia embotellat.
Durant el Trienni Liberal, el poble es decantà pels absolutistes, cosa que provocà que el juliol de 1822 els liberals reusencs hi fessin una batuda. Durant el Sexenni Revolucionari, Maspujols es posicionà al costat dels republicans federals en totes les eleccions, tot i que el 1872 s’alçaren partides carlines al poble.
El poble va arribar a acollir més de 600 habitants durant els segles XVIII i XIX, baixant fins a 400 a mitjans del segle XX. Actualment, el municipi compta amb 889 habitants.
CULTURA
Conèixer la petjada humana a la Costa Daurada permet descobrir l’essència d’un territori únic, amb un ric patrimoni històric que inclou llegats destacats, alguns reconeguts per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.
Des de les pintures rupestres de Montblanc i Capçanes fins a les grans construccions romanes de l’antiga Tàrraco, passant pels monestirs medievals com el de Poblet, la història ha deixat una empremta profunda a la regió.
Monestir de Poblet ©José Carlos León.
Cartoixa d’Escaladei ©Joan Capdevila Vallvé.
També hi trobem construccions de pedra seca com barraques, marges, cabanes o cisternes, repartides arreu del territori i declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Descobreix un territori on cada pedra explica una història, on les tradicions es viuen amb el cor i la cultura es respira a cada racó… Benvinguts a la Costa Daurada.”