ESGLÉSIA MARIA ASSUMPTA
La primera pedra de l’església es va col·locar el 29 de maig de 1695, coincidint amb la festivitat de la Santíssima Trinitat. La seva construcció fou dirigida pel mestre d’obres Josep Abat Guanter, un barceloní establert a Tarragona en aquell moment.
L’edificació es va dur a terme gràcies al treball personal dels maspujolencs, que, amb una dispensa del bisbe, van poder treballar-hi també els diumenges i festius. Durant aquest període, el mestre d’obres residia a casa de Josep Salvat, del Portal. Tot i els problemes econòmics de l’Ajuntament, diverses persones, com Joan Pàmies, Rosa Pujol i el mateix Josep Salvat, van fer préstecs per evitar que l’obra quedés aturada. El pressupost inicial era de 1.650 lliures, i es preveia que el temple estigués acabat en cinc anys.
El resultat va ser una magnífica obra d’arquitectura amb un marcat aire renaixentista en les seves proporcions. Va ser beneïda el 23 de desembre de 1703, tot i que els treballs es van allargar durant el segle XVIII i part del XIX.
Rebut de Josep Abat, constructor de l’església (1.703).
Porta de l’església M. Assumpta de Maspujols.
Un dels elements més destacats de l’església fou el retaule de l’Altar Major, una obra de l’escultor Isidre Espinalt, col·locada el 1720. Malauradament, va ser cremat a la Riera de Maspujols el 25 de juliol de 1936, durant els primers dies de la Guerra Civil. De la destrucció es va salvar un retaule que representa la Circumcisió de Jesús i la seva presentació al temple, que avui es conserva a la capella del Santíssim.
Actualment, presideix l’Altar Major una imatge de Maria Assumpta, patrona del poble, sostinguda per dos àngels als peus. Aquesta escultura, obra de Lluís Montané, es va col·locar el 1969.
Pel que fa al campanar, la seva planta es va construir al mateix temps que l’església, fins a l’alçada de la nau. A partir d’aquesta altura, la seva construcció es va endarrerir uns anys i finalment es va acabar el 1760. Va ser obra de Tomàs Monguillot, empresari d’obres de l’Aleixar, i va durar tres anys (1757-1760). L’any 1930, s’hi va instal·lar el rellotge.
A la façana que dóna a la Plaça de l’Església, hi trobem una ceràmica amb un poema de Mn. Muntanyola, dedicat al campanar:
Campanar de Maspujols,
meitat barroc, meitat gòtic,
tu t’enfiles tant com vols
i entens el parlar estrambòtic
del ventet i els rierols
del Salt i del Vilaplana.
Saps el preu de l’avellana
i el niu dels esparvers,
i et malfies dels xiprers
que, a desgrat de Sant Antoni,
feien pacte amb el dimoni
d’enterrar-te pels diners.
La teva fe te’n deslliura
i tu mateixa els absols,
commines bruixes i dols,
i satisfet del teu riure
dónes el crit i el somriure
pels voltants de Maspujols.
Poema de Mn. Muntanyola.
CULTURA
Conèixer la petjada humana a la Costa Daurada permet descobrir l’essència d’un territori únic, amb un ric patrimoni històric que inclou llegats destacats, alguns reconeguts per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.
Des de les pintures rupestres de Montblanc i Capçanes fins a les grans construccions romanes de l’antiga Tàrraco, passant pels monestirs medievals com el de Poblet, la història ha deixat una empremta profunda a la regió.
Monestir de Poblet ©José Carlos León.
Cartoixa d’Escaladei ©Joan Capdevila Vallvé.
També hi trobem construccions de pedra seca com barraques, marges, cabanes o cisternes, repartides arreu del territori i declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Descobreix un territori on cada pedra explica una història, on les tradicions es viuen amb el cor i la cultura es respira a cada racó… Benvinguts a la Costa Daurada.”